Pas 1) No escriguis el paper,  bé, almenys de moment. Relaxa’t. Fes la recerca. Pren bones notes. Llegeix la literatura rellevant. Crea’t una curiositat genuïna. Comprova els límits dels teus experiments. Dedica temps a parametritzar i constrènyer les teves variables. I, ho he dit ja? prendre bones notes! És la millor manera de conèixer i entendre les teves dades. Segueix llegint literatura. Llegir papers; i amb això vull dir, imprimeix la literatura rellevant, o, si pots, llegeix-los a la biblioteca en una revista enquadernada; llegir-lo de manera lenta i acurada dona vida a l’obra dels seus autors (també faràs referència al PDFs moltes vegades, els PDFs són ideals per cercar, i accedir-hi, és clar). Escriu les teves primeres interpretacions a mesura que vagin sorgint, però deixa sempre marge a canviar d’opinió.

Fes diagrames de flux i connecta els punts mitjançant mapes mentals. Utilitza una pissarra tradicional. Desafia’t a tu mateix i a les teves concepcions. Parla amb altres investigadors. Explica la teva recerca a persones no especialitzades com poden ser amics, pares o nens petits. Llegeix o mira pel·lícules sobre personatges històrics com Einstein o Curie. Preneu nota de com no només feien ciència, sinó que la vivien. Fes les preguntes estúpides. Respòn les preguntes estúpides dels altres amb sinceritat. Posa’t en el lloc d’un revisor crític i què podria dir sobre el teu treball. Sigues escèptic. Dubta de tu mateix… però no massa. Confia en el mètode científic. Pensa lateralment, críticament, lògicament, racionalment. Quan escoltis a algú fer una afirmació (i no oblidis les teves pròpies afirmacions!), reflexiona sobre la frase llatina, Cui Bono; o, a qui beneficia? Si alguna cosa sembla sospitosa, potser és perquè algú té alguna cosa a guanyar-hi i no és correcte, o necessita ser matisada. Potser només és certa sota determinades condicions. El resultat que veus és probable? En altres paraules, sigues un bon Bayesià. Sigues també un bon Popperià: és a dir, l’afirmació que estàs valorant és falsificable? Si és així, com podríeu dissenyar un experiment per verificar-ho? Si no és falsificable, probablement no mereixi ser creïble.

Al final d’aquest procés, hauries de tenir els resultats clars. Has dormit bé i amb regularitat? La gent tendeix a passar per alt aquest darrer punt, però com a acadèmic, hi ha poques coses tant importants com dormir bé. Recomano llegir  el llibre “Per què dormim” (en anglès: Why We Sleep; en castellà: Por qué Dormimos) de l’investigador Dr. Matthew Walker. També podeu escoltar en aquest enllaç una extensa entrevista que li van fer (en anglès). Necessitem tant el son No-REM (NREM, son profund) com el son REM (“Rapid Eye Movement”, o moviment ocular ràpid); cadascun compleix funcions diferents, però ambdues afecten profundament l’aprenentatge. Si te’n vas a dormir amb algun problema de recerca al ca, sovint et despertaràs després d’un bon son sabent com resoldre’l. Tenim arrelada la idea que els que dormen menys són més productius i ambiciosos. Això no és cert. Prioritza el dormir. Potser el tret més important de la investigació de Walker és anar a dormir i despertar-se sempre a la mateixa hora (inclosos els caps de la setmana). Posa’t una alarma per anar a dormir, no només per despertar-te. Evita l’alcohol i la cafeïna a la nit. L’alcohol arruïna el teu son NREM i la cafeïna, bé… ho arruïna tot—si prens cafeïna a les 12 del migdia, a la mitjanit encara en queda al ​​teu cervell al voltant d’un 25%.

Pas 2) Un cop això estigui fet, després d’uns quants mesos, pots començar a preparar les teves figures. Dedica-hi temps. Passa també un bon temps per agafar desimboltura en programaris com Photoshop, Illustrator o CorelDraw. Les figures haurien de ser pràcticament autoexplicatives, de manera que quan un científic llegeixi el teu paper d’aquí a cent anys veurà unes figures netes i polides, i sentiran curiositat per seguir llegint.

Pas 3) Un cop tingueu les figures, ja podeu començar a escriure. Ja has triat la revista? Dedica un temps a buscar la més adequada per a la teva recerca; pregunta als teus companys i/o directors i consulta els estàndards i expectacions específiques a la “Guia d’autors”. En aquest moment, les teves idees haurien de ser força clares. Però, no redactis l’article seguint l’ordre de publicació. Escriu primer la metodologia i fes-ho de manera meticulosa i acurada, explicant cada detall. Després de tots aquests mesos i anys d’investigació, és el que millor coneixes i al mateix temps t’ajudarà a considerar i perfeccionar la teva interpretació. La metodologia pot acabar en el text principal de l’article, o pot formar part d’un apèndix, on el lector interessat pot consultar els detalls. Al cap i a la fí, l’experiment hauria de ser reproduïble, així que has de facilitat que aquells que vulguin puguin fer-ho.

Per a la metodologia, no tinguis por d’utilitzar la veu activa (El que vull dir és com he escrit aquesta frase) i evita la veu passiva sempre que sigui possible. (El que es vol dir és com s’ha escrit aquesta frase). Veus la diferència? La primera frase posa la responsabilitat fermament en tu com a actor de l’acció. El segon defuig aquesta responsabilitat. Assumeix la responsabilitat de la recerca utilitzant la veu activa. De vegades, per descomptat, és preferible la veu passiva (les dades s’han recollit automàticament realitzant …), però quan vulguis ser assertiu utilitza la veu activa (hem provat el seu algorisme per…). Aquest consell també serà molt útil a les seccions de discussió i conclusions, però ja hi arribarem.

Pas 4) De moment, escriu els resultats i conclusions en forma llistat. Serà el punt de partida per redactar més endavant les idees finals i per escriure la discussió i abstract o resum.

Pas 5) I ara, a per la Introducció. Després d’haver llegit i entès la literatura, agafa aquests treballs i fes-ne una llista en un ordre més o menys cronològic, amb l’objectiu d’escriure una narració històrica de la investigació realitzada per altres i per tu mateix fins al moment. No cal que comencis amb Newton, però hauries d’intentar resumir l’estat de l’art del camp perquè els lectors vegin que la teva contribució “està sobre les espatlles de gegants”, tal i com  Newton va dir. Per a la introducció, sempre he trobat molt útils els consells del Scrutiny of the Introduction de Jon Claerbout (en anglès). És a dir, la introducció hauria de ser una invitació a que els lectors inverteixin el seu temps valuós a llegir-la. Per tant, generalment es pot dividir en tres parts: 1) La Revisió (de la literatura rellevant), 2) L’aportació (la vostra contribució al camp) i 3) L’Agenda (com s’estructurarà la resta del document i per què la teva aportació és una continuació útil a La Revisió). En general, voldràs utilitzar pronoms personals, especialment en L’aportació?, on voldràs expressar judicis o opinions o assumir la responsabilitat del treball. Com diu Claerbout: “Quan les idees són especulatives, els pronoms són senyal d’exempció de responsabilitat. Quan les idees són sòlides, els pronoms indiquen que te les pots acreditar.

Al començament de La Revisió, adopta una posició general, sense suggerir cap parcialitat personal. Tot i que pot ser difícil (depenent del camp d’estudi) citar de manera exhaustiva totes les publicacions, hauries d’intentar donar una visió general equilibrada citant estudis de grups de recerca no relacionats, incloses les teories/hipòtesis oposades. Vols que l’editor i els revisors sàpiguen que has fet els deures i que no has omès l’estudi essencial de ningú; això semblaria mandrós, i un revisor es mostraria, naturalment, escèptic des del començament.

A l’Aportació, caldrà assenyalar àrees de recerca on quedin qüestions per resoldre i en què el vostre estudi novell pot contribuir. Aquí, pots passar de la posició més general que vas adoptar a La Revisió a una en què et vagis preparant per fer contraposicions a la discussió. Finalment, a L’Agenda, sigues lliure d’exposar el propòsit principal de la teva investigació actual i suggerir algunes de les teves conclusions principals, com ara guiar el lector sobre què esperar de la resta de l’article.

Pas 6) A continuació, voldràs escriure els resultats. Bé, això hauria de ser fàcil… ja has generat totes les figures, oi? Doncs ja ets a mig camí! Si ja has presentat aquesta investigació en una conferència com a pòster o presentació, encara millor. Situa les figures i simplement descriu els resultats, sense interpretar-los encara; ja hi haurà temps per a la interpretació a la discussió. Recorda que, a part de La Revisió a la Introducció, no estàs intentant fer una narració. La secció de resultats hauria de ser senzilla i relativament avorrida. És correcte! Les figures són en gran part els teus resultats, però en forma gràfica, així que ara descriu-les amb un llenguatge senzill. Descriu-les de manera lògica i sistemàtica, per exemple, d’esquerra a dreta, de dalt a baix, seguint un estàndard descriptiu establert, o cronològicament.

Pas 7) Finalment, després de tots aquests mesos d’investigació i d’estirar-te els cabells, ja has adquirit els coneixements suficients per poder sentir-te un erudit sobre el teu treball i començar a reivindicar les teves aportacions a … La Discussió! Quin es el significat de tot plegat? Com es relaciona amb estudis anteriors? Els recolza o entra en conflicte amb ells? Quines són les implicacions més grans del teu treball? Té sentit racionalment? Assegura’t de tenir clar quan la resposta és especultativa i quan estàs fent una declaració amb confiança. Utilitza els pronoms personals de manera liberal (si s’escau). Utilitza adjectius i adverbis qualificatius si s’escau per relacionar el nivell de confiança que tens en la interpretació (p. ex., utilitza paraules com “probablement”, “possiblement”, “probable”, “evidència clara/incipient de”, “les dades suggereixen/mostren clarament”, etc.). La Discussió és on desplegues la secció de resultats “avorrits” i els hi dones vida. Per tant, parla de les dades i del que signifiquen. Fes referència a la literatura i comenta amb detall el que ja has dit a la Introducció. Recordes aquell mapa mental que vas fer abans de començar a escriure el manuscrit? Bé, utilitza’l ara per relacionar conceptes complicats i reforçar el cas. Sigues crític amb les dades o la metodologia dels altres, però no amb la persona; no hi ha lloc per als atacs ad hominems; només servirà per donar-te una mala imatge. Utilitza els estudis anteriors com a trampolí per comparar les teves interpretacions. Sigues concís. Com a científic respectable, voldràs indicar clarament les afirmacions d’estudis anteriors de manera que aquests autors sàpiguen que heu llegit el seu treball. Argumenta com un “home d’acer” (en l’anglès, Steel Man) en lloc de crear un “home de palla“, que es pot derrocar fàcilment. En essència, els arguments de l’home d’acer reafirmen els arguments de l’altre, fins i tot reforçant-los, de manera que després puguis involucrar-te amb l’argument en si d’una manera més forta. Recorda que estàs en una batalla d’idees, no de persones, així que fes servir la lògica i la racionalitat per concloure el que és probable que sigui cert. Resisteix la temptació de ser només el “guanyador” d’una discussió. Debat sobre les dades i les seves implicacions. A més, tingues en compte que el teu treball no ha de desmentir definitivament el treball anterior. Pot ser que ho avali o confirmi, o que la investigació pugui donar suport al teu treball actual. Pot ser que no sigui innovador, o fins i tot no sigui concloent, però almenys has fet l’experiment, aportat arguments lògics i has fet una contribució al camp.

Pas 8) Conclusions. Com que ja les coneixes (el teu llistat), escriviu-les en forma de paràgraf amb algunes frases d’unió que et portin a una breu discussió sobre possibles estudis futurs, que poden ser necessaris per resoldre qualsevol dubte (convenientment a la teva futura proposta de recerca!). Les conclusions poden tendir a sonar una mica repetitives d’altres parts del document, concretament, de la discussió, però està bé, fins i tot pots extreure algunes frases directament d’allà. En general, la repetició està mal vista en altres tipus de prosa o de ficció, però repetir qüestions clau també és una manera útil d’aprofundir en els punts dels lectors. Recorda que moltes persones no llegiran el document complet de principi a fi. Torna a reescriure les frases per afegir una mica de variació, però assegura’t de mantenir el significat. Assegura’t que els lectors sàpiguen que aquestes són les teves conclusions indicant-ho explícitament (“Concloem que…”, “En conclusió, trobem que les nostres dades admeten…”). Intenta intercalar frases llargues amb frases curtes i impactats. Sigues concís.

Pas 9) Escriu el resum o abstract. Sí, la primera part de l’article no s’escriu fins al final! Com que ja tens l’article escrit, pots escriure el resum amb seguretat. Per fer-ho, suggereixo seguir The Scrutiny of the Abstract de Kenneth K. Landes (en anglès). Tal i com s’assenyala en el resum d’aquest mateix article, “El resum és de màxima importància, perquè el llegeixen de 10 a 500 vegades més persones que les que llegeixen l’article sencer. No hauria de ser un simple recital dels temes tractats, ple d’expressions com “es discuteix” i “es descriu”. Hauria de ser una condensació i concentració de les qualitats essencials del treball”. Aquí, novament, utilitza pronoms personals per descriure la metodologia, com ara “Jo/Nosaltres”, o els resultats que “Jo/Nosaltres” hem trobat i les conclusions que “Jo/Nosaltres” extraiem. Els punts estructurals clau a incloure haurien de ser una declaració del problema que estàs abordant, algunes notes sobre la metodologia i, sens dubte, les principals conclusions/descobriments. L’abstract no és de fet la “primera” part del document; va per separat, de manera que hauria de ser una condensació de tot el paper. Escriu-ho en temps present (o en passat en els casos en què “hem adquirit les dades amb el…”, però mai en temps futur (“comentarem els resultats i les implicacions…”). Escriu les conclusions clarament, no diguis que ja les indicaràs en l’article. El resum s’ha de sostenir per si sol, com un mini-article.

Actualment és habitual que les revistes també demanin un “Resum en llenguatge senzill”, que és com un resum, però evita l’argot tècnic i les sigles, ja que està pensat per arribar a un públic més ampli no especialitzat i al públic en general. Aquí hauríes de tornar a considerar el públic, afegint més context a coses que els del teu camp donarien per fet. Pensa en com afecta la teva investigació a la societat en el seu conjunt i per què és important. Utilitza paraules clau per cridar l’atenció sobre la teva recerca i fer-la veure. Novament, utilitza pronoms personals per donar crèdit al treball que has fet. Donat el seu propòsit, el resum en llenguatge senzill pot ser llegit fins i tot per més gent que el resum. Per tant, ves a poc a poc i i redacta’l amb cura. Fes que el llegeixi un no especialista i que avalui si s’entén fàcilment. Si no, revisa-ho per a donar-li més claredat.

Pas 10) Escriu el títol. Sovint en l’anglès es diu “no jutgis un llibre per les seves tapes”; al meu entendre, amb els articles científics passa el contrari. Hauries d’esforçar-te per crear un títol que expliqui el màxim possible del article. Tot i que és possible que hagis anat pensant en diferents títols al llarg de la redacció del treball, hauries de reconsiderar-lo abans d’enviar-lo per a la seva publicació. Així com el resum en llenguatge senzill i l’abstract seran llegits per molta més gent que els qui llegeixen l’article sencer, el títol serà vist moltes més vegades. Així que, doneu-li impacte! Si el resum és una condensació de l’article, pensa en el títol com una condensació més del resum. Aconsegueix les paraules tan precises i informatives que puguis reunir. Si l’article té algunes conclusions concretes i concises, et recomanaria incloure-ho en el títol. Fes una declaració que estigui recolzada pel mateix article. Hipotèticament, per exemple, un títol feble podria ser “Una contribució a l’estudi dels esllavissaments volcànics a la costa del Pacífic mexicà”, que diu poc sobre les principals conclusions de l’estudi. En canvi, un títol contundent contindria les conclusions principals i podria semblar: “Els esllavissaments volcànics són un risc creixent per a les zones poblades de la costa del Pacífic mexicà”.

Un cop fet tot això, i després de repassar-ho per refinar-lo, puc suggerir que el llegeixi un revisor crític; idealment algú que sigui parlant nadiu d’anglès (suposant que l’envieu a una revista en anglès, és clar) i un que estigui familiaritzat amb la investigació científica i que hagi llegit i escrit molts articles. Espero haver-me guanyat la teva consideració per fer aquesta feina!